Informació

Venen de lluny. Dijous 19, al matí. D'una banda, des de la Universitat Pompeu Fabra emeten —gairebé en temps real— cinc intervencions en la jornada "Introducció a la Lectura de la Poesia Catalana". Les paraules i les imatges, per obra i gràcia de les telecomunicacions, ressonen en els altaveus i aterren suaument en la pantalla de la biblioteca. D'altra banda, cinc poemes triats de Verdaguer, Carner, Espriu, Salvat-Papasseit i Vinyoli, són llegits i comentats per cinc especialistes universitaris.

Unes de les feines més antigues —i més actuals— que es practiquen en literatura: llegir, posar veu al poema, reflexionar sobre el que s'ha llegit i parlar-ne: compartir-ho, contrastar-ho, comunicar-nos-hi, salvant les distàncies. Paraules contra paraules. Alguns dels ponents són més formals; altres, més erudits; altres, més còmodes i propers a l'auditori. Cinc estils que mostren als nostres alumnes de batxillerat altres tants models possibles de discursos acadèmics.

El crític i poeta americà T. S. Eliot —que va planar tothora fantasmagòric per sobre de la taula rodona— distingia subtilment entre "creença" i "sensació": no és igual tenir esperances o expectatives d'un fenomen que viure'l. En l'àmbit escolar potser caldria afegir, per sota de creure i sentir, una altra activitat: conèixer. En les aules, aquesta última encara és la més habitual. En la poesia, en la vida, és important preparar el tercer graó: el del goig per la percepció educada, per l'emoció, pel sentiment. Per llunyà que sembli.

Altres